La "Llei Ciclista": anàlisi dels canvis legals per protegir els ciclistes
Acabàvem el nostre últim bloc amb l'esperança que la denominada Llei Ciclista comuna contribuís a la conscienciació social a l'hora de protegir els nostres ciclistes, així com a la defensa dels seus legítims interessos indemnitzatoris.
Anàlisi normatiu
Després de laprovació del Reial Decret Legislatiu 6/2015, de 30 doctubre, es va observar lincrement del perjudici cap a les víctimes mitjançant la reducció de la resposta del sistema penal establert. Hi va haver un increment del “dictat d'actes d'arxiu”, tot això va comportar que el 2019 es realitzés una nova tipificació de la gravetat dels actes comesos imprudentment.
El 2021, durant la intervenció del Fiscal de Sala Coordinador de Seguretat Viària, davant de la comissió sobre seguretat viària, es va tornar a posar de manifest la importància de protegir les víctimes d'accidents, és més, va dictaminar els procediments a seguir a l'hora d'aixecar atestat, generant, així, la possibilitat de garantir el rescabalament econòmic a les víctimes.
Si ens concretem en el col·lectiu objecte d'anàlisi, els ciclistes, podem veure que un instrument representatiu com la Taula Espanyola de la Bicicleta, ha estat denunciant que moltes vegades la tipificació de les infraccions per part dels jutges, ha estat, si més no, lesiva cap als damnificats. Els tribunals reiteraven la consideració de faltes lleus a aquests actes i procedien en molts casos a larxiu de les causes.
Les modificacions del Codi Penal per protegir les víctimes
Tot l'anteriorment esmentat era l'avantsala a les modificacions del codi penal mitjançant les quals “no pretén restar-li al jutge la facultat d'apreciar si es va cometre una imprudència, ni la de si es va cometre o no una infracció administrativa greu de normes de trànsit, ni tampoc la d'establir el nexe causal entre l'acte imprudent i el resultat de mort o de lesions. 2019 i establir ope legis que, en tot cas, si el jutge o tribunal determinen que hi va haver una imprudència conduint un vehicle de motor o ciclomotor concorrent una infracció greu de les normes de circulació de vehicles de motor i seguretat viària i, com a conseqüència derivada d'aquesta infracció, es va produir la mort o lesions rellevants, la imprudència mai no ha de ser si les lesions són rellevants o es causa la mort, de manera que es consideri objectivament delicte si el causant comet una infracció qualificada com a greu pel text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària”.
El paràgraf anterior exemplifica que el preàmbul de la Llei orgànica 11/2022, de 13 de setembre, té com a objectiu limitar l'acció dels jutges sobre les indemnitzacions i interessos dels damnificats, instant-los que en aquells casos en què s'observi imprudència, aquesta no pugui ser qualificada com a lleu.
Les reformes legals clau
A l'hora de vetllar pels interessos dels lesionats les reformes més importants del Codi Penal han estat les següents:
-La modificació dels paràgrafs segon i quart de larticle 142 de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre. Aquest nou redactat estableix que “Es reputarà en tot cas com a imprudència menys greu aquella no qualificada com a greu en què per a la producció del fet hagi estat determinant la comissió d'alguna de les infraccions greus de les normes de trànsit,…”
- La modificació dels paràgrafs primer i segon de l'article 152 de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, en els quals, “el que per imprudència menys greu causés alguna de les lesions a què es refereix l'article 147.1, serà castigat, amb la pena de multa d'un a dos mesos, i si es causen 150, serà castigat amb la pena de multa de tres a dotze mesos”.
Pel que fa a la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, aprovat pel Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d'octubre, és especialment rellevant la modificació de l'apartat 1 de l'article 85, atès que estableix que “quan es produeixi un accident de trànsit amb la comunicació de l'autoritat oportú atestat”. Podem acabar resumint que el legislador ha procedit a la modificació de certes normes amb l'objectiu de limitar l'acció dels jutges a l'hora d'arxivar aquells accidents en què es produeixin lesions o defunció. D'aquesta manera, s'aconsegueixen dues accions, una, que la judicatura ha de tenir com a primer objectiu la defensa dels interessos dels perjudicats, i dues, l'inici d'un procés de conscienciació dels motoristes atès que ha quedat clarament demostrat que les condemnes penals afecten la conducta dels mateixos. Esperem que l‟anàlisi d‟aquestes mesures en un futur proper hagi generat una reducció d‟aquest tipus d‟accident i ens acosti a l‟objectiu de Víctimes Zero.